tag:blogger.com,1999:blog-56426543269536119062024-03-08T17:15:21.321-08:00Eines del camp i bestiarEladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-7746346130770758072011-03-15T11:43:00.000-07:002011-03-16T09:01:23.332-07:00LES BORRRASSES. COLLIR I PLEGAR OLIVES<a href="http://2.bp.blogspot.com/-JZ4mHCgT4ZA/TX-0qzvVzgI/AAAAAAAABtE/Y1FpQEiJym0/s1600/borrasses.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5584380710498979330" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-JZ4mHCgT4ZA/TX-0qzvVzgI/AAAAAAAABtE/Y1FpQEiJym0/s320/borrasses.jpg" /></a><br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/-_kbmfc-JWW0/TX-0quYv3KI/AAAAAAAABs8/32-Sh3rcBhY/s1600/plegadorad%2527olives.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 230px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5584380709062040738" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-_kbmfc-JWW0/TX-0quYv3KI/AAAAAAAABs8/32-Sh3rcBhY/s320/plegadorad%2527olives.jpg" /></a><br /><br /><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/-LNuL3Y_uFJk/TX-0qADIVWI/AAAAAAAABs0/5E33i43BX3E/s1600/OLIVES.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5584380696623338850" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-LNuL3Y_uFJk/TX-0qADIVWI/AAAAAAAABs0/5E33i43BX3E/s320/OLIVES.JPG" /></a><br /><br /><br /></div><div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-6Fx-2Jipo_0/TX-0p_3D0-I/AAAAAAAABss/PgH0fXyoTF8/s1600/borrasses2.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 242px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5584380696572711906" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-6Fx-2Jipo_0/TX-0p_3D0-I/AAAAAAAABss/PgH0fXyoTF8/s320/borrasses2.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-jD0lA59IfUY/TX-0pnxIzcI/AAAAAAAABsk/aGr00qV8frQ/s1600/borrasses3.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5584380690105421250" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-jD0lA59IfUY/TX-0pnxIzcI/AAAAAAAABsk/aGr00qV8frQ/s320/borrasses3.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">" Per Santa Caterina </span><span style="color:#000000;">( 25 de novembre ) </span><span style="color:#ff0000;">l'0li és a l'oliva </span><span style="color:#000000;">". Normalment dura fins a Sant Sebastià ( 20 de gener ). Collir olives era una feina molt dura perquè es feia i es fa quan ja el fred es intens. Les mans i les orelles et quedaven gelades. I les branques de les oliveres hi penjaven regalims de gel. L'esmorçar típic era una torrada de pa amb arengada i raïm.</span></div><div></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">La Borrassa </span><span style="color:#000000;">es com una manta o llençol de roba de cànem o de jute que serveix per a plegar les olives, les ametlles, les garrofes.... per a portar faves, mongetes, palla..etc. Es molt atraient l'efecte de les borrasses esteses a terra i sobretot damunt de pedres. Sembla l'escuma que fan les ones de la mar un cop arriben a la sorra de la platja. ( primera fotografia ).</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">Abans les olives es plegaven de terra ( veure segona fotografia amb indumentària típica i les ungles postisses) avui aquest ofici ja ha desaparegut totalment per bser bsubstituit per les màquines recolectores i bufadores.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Els pagesos estenien unes gran borrasses ( lonas o mallas en espanyol ) per tal que les olives caiguessin al damunt. Aquestes <span style="color:#ff0000;">borrasses </span><span style="color:#000000;">eren fetes de roba, millor dit, de sacs desfets i cosits, concretament de quatre sacs. La gent en tenia de moltes mides per estendre al entorn de l'olivera o de l'ametller. Més tard varen ser de roba i finalment de polàstic ( com unes malles ).</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#990000;">" Mengéu, mossos, que <span style="color:#ff0000;">l'alba</span> va clarejant, poséu en les carretes vergues i bancs, les saques i les borrasses, i avant, avant, que quan arribarem a l'olivar gran dia farà ". </span><span style="color:#000000;">A l'hora de collir les olives calia fer caure les que s'han havien resistit al vent o esperare a que madurin prou perquè el vent les faci caure. O mitjançant unes escales collir-les ( veure fotografia ) o batre les oliveres manualment amb una perxa tradicional i, sobretot, mecànicament , fent tremolar les branques per fer caure les olives damunt les borrasses. També cauen fulles , naturalment.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">A'estenien les <strong>borrasses en </strong>el sól on anaven caient les olives madures. Aquests mètode té l'avantatge de tecollit les olives prou netes, només hi ha v algunes fulles o petites branque d'olivera. Antigament , es prescindia de les <span style="color:#ff0000;">les borrasses </span><span style="color:#000000;">si el sól de l'0liverar estaba net, es va dir, lliure d'herbes i pedres. LLavors s'escombrava fent munts, amb les escombres metàl.liques o de tarama o nes plegaven amb les mans. (veure segona fotografia).</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">Sistema de batuda. </span><span style="color:#000000;">Proveït d'una vara que té una longitud des d'un a tres metres, es 9olpeja les rames de l'árbre procurant que el cop incideixi lateralment a les zones més fructíferes. El fruit caigut ( olives, ametlles, garrofes...) es recull en borrasses esteses al entorn de la soca de l'arbre i que ocupen una superficie superior a la zona de caiguda o degoteix. Aquestes borrasses es pleguen convenientment i desprès s'omplen els cabassos i finalment els sacs ( veure penultima fotografia ).</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Ara ja no s'utilitzen les borrrasses sino amb les olives a terra, al voltant de les oliveres, pentinem el negre mantell d'olives amb una màquina <span style="color:#990000;">recolectora </span><span style="color:#000000;">que té un rotor o preferiblement , diversos rotors, per actuar sobre cada costat de l'olivera, proveït d'eix vertical i accionats amb un moviment oscil-lant - vibratori angular. Sota té un dispositiu de recollida i agrupament de les olives, que comprèn un braç tubular que té una embocadura en un dels seus extrems i un conducte interior comunicant amb aquesta embocadura. Per sobre les pintes ( veure quarta fotografia ) amb múltiples dents agafan o fan caure les olives a l'embocadura.</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify">Avui tenim màquines portàtils <span style="color:#ff0000;">vibradores </span><span style="color:#000000;">que amb un no -res fan caure els fruïts aplicant a una branca o tronc secundari de l'arbre un moviment lineal altern o vibratori. I finalment la màquina </span><span style="color:#ff0000;">bufadora </span><span style="color:#000000;">de petites dimensions,auto propulsada, molt lleugera i de gran mobilitat, composta d'un bastidor , un motor de gasolina que proporciona la força motriu, una turbina que produeix i projecte l'aire a pressió per el desplaçament de l'oliva o de l'ametlla i un recollidor- elevador que'ls ptojecta fins al recipient. ( última fotografia ).</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div></div>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-64567359772710774272011-03-05T07:52:00.000-08:002011-03-05T09:01:09.800-08:00LA PORTADORA, DOGUES I SEMALERS<a href="http://1.bp.blogspot.com/-AESQGM6XGOg/TXJdVNjUq3I/AAAAAAAABrM/80NxWemuCsY/s1600/portadora.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 230px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580625507261918066" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-AESQGM6XGOg/TXJdVNjUq3I/AAAAAAAABrM/80NxWemuCsY/s320/portadora.jpg" /></a><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/-VvnPAvqdrVw/TXJdVPwz6pI/AAAAAAAABrE/RqvF-U5RIRM/s1600/portadores.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 206px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580625507855362706" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-VvnPAvqdrVw/TXJdVPwz6pI/AAAAAAAABrE/RqvF-U5RIRM/s320/portadores.jpg" /></a><br /><br /><div><a href="http://3.bp.blogspot.com/-iznSDLt226c/TXJdU5ef4II/AAAAAAAABq8/A44PuD2ChLw/s1600/estris.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 203px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580625501872971906" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-iznSDLt226c/TXJdU5ef4II/AAAAAAAABq8/A44PuD2ChLw/s320/estris.jpg" /></a><br /><br /><br /></div><div><a href="http://3.bp.blogspot.com/-kCIn7a2Hkmk/TXJdUpQYJaI/AAAAAAAABq0/fAB5wDPPycU/s1600/capazos.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 250px; FLOAT: left; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580625497518777762" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-kCIn7a2Hkmk/TXJdUpQYJaI/AAAAAAAABq0/fAB5wDPPycU/s320/capazos.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /></div><div><a href="http://1.bp.blogspot.com/-95wtq1DwHzw/TXJdUbBDJlI/AAAAAAAABqs/RlLuJAnA31s/s1600/uva.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 240px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580625493696390738" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-95wtq1DwHzw/TXJdUbBDJlI/AAAAAAAABqs/RlLuJAnA31s/s320/uva.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">La portadora </span><span style="color:#000000;">és un estri o atuell format per </span><span style="color:#000099;">dogues de fusta</span><span style="color:#000000;"> ( cadascuna de les fustes que forman el cos d'una portadora i es mantenen units per cèrcols), de fons i boca generalment ovalats i eventualment circulars, més alt que ample i amb la boca més gran que el fons, proveït de dos </span><span style="color:#000099;">cornaleres o nanses</span><span style="color:#000000;"> disposades als extrems del diàmetre de la gran boca, que serveix per a transportar raim o vi i, també, altres fruites, aigua, terra... ( veure primera fotografia).</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">Les portadores </span><span style="color:#000000;">podien ser de ruc, matxo o carro. Les dues ptimeras eran traginats a bast de la vinya fins al cup, col.locant sobre les atzambles dels animals un semal per banda. Quatre cèrcols de ferro o , més antigament , de fusta d'avallener, adhesionaven les </span><span style="color:#000099;">dogues</span><span style="color:#000000;"> i evitaven el vessament de sucs del raïm. Quan les portadores pesaven al voltant dels l00 K. havien de ser portades , pel seu pes, amb </span><span style="color:#000099;">camalers </span><span style="color:#000000;">( cadascún dels dos pals de fusta, normalment de roure, que dues o quatre persones traginen una portadora) fins al carro i després al cup.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">Les portadores a Galicia són anomenades <span style="color:#ff0000;">odres </span><span style="color:#000000;">i les de boca ampla serveixen per a transportar els raims i les de boca estreta per a transportar el most ( veure segona fotografia ).</span></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">Les portadores </span><span style="color:#000000;">perrmeten carregar gran quantitats de raïm , que s'aixafa amb el </span><span style="color:#000099;">funyot o pisot </span><span style="color:#000000;">per tal d'encanir- ni més sense perdr`n ni gota. Poden arribar a contenir fins a 80 Kg. i posseixen dos cornaleres o nanses de peça única amb la seves dogues corresponents, per poder agafar la portadora entre dues o quatre persones mitjançant els semalers. ( veure tercera fotografia ).</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#000000;">Quan estaven plens els </span><span style="color:#000099;">coves ( </span><span style="color:#000000;">penúltima fotografia ) els duien a les portadores. Un cop plenes a'apropaven al carro amb el semalers i es pujaven agafant-les per les cornaleres entre dosa homes. El de baix agafava la cornalera amb les b mans , l'altre, dat del carro, tibava amb una corda enganxada a l'altra cornalera. En un carro habitualment hi cabien unes setze portadores.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">La <span style="color:#000000;">portadora , acabada la verema, podia ser destinada a contenir altres productes. Així el </span><span style="color:#ff0000;">barral , </span><span style="color:#000000;">una portadora tapada, es feia servir per a transportar el suc o merda de les comunes al camp on servei d'adob. Avui amb els tractors i els adobs orgànic tot això ha desaparescut.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">De la soca a la cistella , de la portadora al carro i del carro al cup.</span></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;"></span><span style="color:#000099;">El cistell ben carregat a la portadora hem abocat.</span></div><div align="justify"><span style="color:#000099;"></span><span style="color:#009900;">La portadora és plena del raïm de la varema.</span></div><div align="justify"><span style="color:#009900;"></span><span style="color:#663366;">En el carro, sense demora, hem buidat la portadora,</span></div>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-41721827782949597362011-02-22T09:21:00.000-08:002011-02-22T11:18:43.256-08:00LA SÀRRIA; ELS ARGUENS I ELS ARGADELLS<a href="http://3.bp.blogspot.com/-ar-AfWyV5VA/TWPxv2KC4YI/AAAAAAAABnw/0OtuYYRsy0E/s1600/sarria2.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 239px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576566567908598146" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-ar-AfWyV5VA/TWPxv2KC4YI/AAAAAAAABnw/0OtuYYRsy0E/s320/sarria2.jpg" /></a><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Cn0V8qxsSJQ/TWPxv0B7qLI/AAAAAAAABno/-KzPYQ--vWE/s1600/sarria1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 230px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576566567337699506" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-Cn0V8qxsSJQ/TWPxv0B7qLI/AAAAAAAABno/-KzPYQ--vWE/s320/sarria1.jpg" /></a><br /><br /><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/-FMQF72y_mNo/TWPxvSobjQI/AAAAAAAABng/AqiVGG5UJ1U/s1600/sarriamorisca.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 222px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576566558372367618" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-FMQF72y_mNo/TWPxvSobjQI/AAAAAAAABng/AqiVGG5UJ1U/s320/sarriamorisca.jpg" /></a><br /><br /><br /></div><div><a href="http://1.bp.blogspot.com/-pjExYOSDWxw/TWPxvAp_eWI/AAAAAAAABnY/5NF19GCE9Ow/s1600/argadells.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 231px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576566553547077986" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-pjExYOSDWxw/TWPxvAp_eWI/AAAAAAAABnY/5NF19GCE9Ow/s320/argadells.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><div><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ikr6QyMjzD0/TWPxvEFVIMI/AAAAAAAABnQ/g3aXaZS_2yY/s1600/sarria.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 214px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576566554467049666" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-ikr6QyMjzD0/TWPxvEFVIMI/AAAAAAAABnQ/g3aXaZS_2yY/s320/sarria.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div align="justify">La necessitat imperiosa del transport fou el canal de comunicació primogènit més important de les primeres civilitzacions. Tots els camins eren estrets, poc més que corriols en alguns casos. El tragí important de mercaderies entre poblacions calia fer-lo per camins de bast o de ferradura, amb mules i rucs.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Els traginers i les rècues de mules donaven vida als camins.La preparació de la càrrega permitia diverses possibilitats segons les mercaderies.<span style="color:#ff6666;"> sàrries d'espart </span><span style="color:#000000;">per a productes agrócoles i objectes de vidre i ceràmica; </span><span style="color:#ff0000;">arguens </span><span style="color:#000000;">per portar feixos de llenya; </span><span style="color:#ff6666;">argadells </span><span style="color:#000000;">per portar sacs i càntirs i </span><span style="color:#ff6666;">caixes de fusta </span><span style="color:#000000;">per portar aliments o botes i portadores per a liquids.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">La <span style="color:#cc6600;">SÀRRIA </span><span style="color:#000000;">es una espècie de serà més llarg que ample, que normalment s'utilitza per portar la carga d'una cavalleria ( primera i segona fotografia ). Es un recipient molt gros, generalment d'espart, que forma una bossa a cadascún del seus extrems i serveix, posat damunt un animal ( mula, ruc o cavall ) per btransportar cpalla, patates, hortalises, càntirs i gerres...i també per portar tot l'equpatge com els guies de l'Himalaia.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">Al damunt de l' albarda s'hi posava la <strong>sàrria , </strong>un estri de palma o espart que en posar-se damunt l'animal feia com dues bosses que penjaven una cada costat i es subjectava damunt l'albarda amb una corda lligada d'una manera especial que envoltava ruc i sàrria que per molt que es mogués l'animal la sàrria no es movia ni queia mai. Una cosa que s'havia de procurar en carregar era que la càrrega que es posava a les dues bosses fos més o menys equilibrada en pes si no es feia així, a vegades el pobre ruc o mula caminaven tort i algunes vegades , ho he vist tres cops, inclús queien. ( tercera fotografia que correspon a una sàrria moruna on el fill es posat dins d'una de les bosses).</div><div align="justify"></div><div align="justify">Els <span style="color:#cc0000;">ARGUENS </span><span style="color:#000000;">eren uns aparells en forma de V a vegades fet amb rames d'arbre ja amb la forma i altres amb dos barrots units per la part baixa units per barrots de dos en dos, quedan separats uns seixanta centímetres, mitjançant unes cordes s'en penjaven dos, un a cada costar del ruc o mula i s'empraven per portar sacs de patates, llenya i feixos d'herba .</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">Els <span style="color:#cc0000;">ARGADELLS </span><span style="color:#000000;">eren un estri fet de vimets que formava una plataforma rígida damunt de l'esquena del ruc o mula ; formant part d'aquesta plataforma hi havia com un cove en cada un dels quals ( veure última fotografia ) , normalment quatre , dos a cada costat o excepcionalment sis on es posaven càntirs ( penúltima foto ) , d'una forma adient que s'hi ajustaven exacvtament. A cada càntir hi cabia de vuit a deu litres d'aigua ( després vi i oli ) i era la forma que tenien les cases mencades de pou o cisterna per proveïr-se d'aigua.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">Quan la <span style="color:#ff6666;">sàrria, els arguens i els argadells </span><span style="color:#000000;">estaven plens , llavors quedave una superficie plana damunt dèlls i de l'esquena del animal, allí s'hi continuava posant càrrega si aquesta era lleugera com per exemple herbes, feixos de rames o sacs de palla fins que tot plegar feia més embaslum que el mateix ruc o mula, també portava el estris de traballar el camp.</span></div></div>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-92080495402718945892011-02-21T10:23:00.001-08:002011-02-21T12:36:49.179-08:00EL CARRO<a href="http://2.bp.blogspot.com/-j7sQco2W3dE/TWKuhuDHHOI/AAAAAAAABnE/J1rSy-Pjcu0/s1600/carro.bmp"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576211182958091490" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-j7sQco2W3dE/TWKuhuDHHOI/AAAAAAAABnE/J1rSy-Pjcu0/s320/carro.bmp" /></a><br /><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/-xglPqA8b7Do/TWKuhfpguqI/AAAAAAAABm8/ao5JAM57cgs/s1600/carro3.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 224px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576211179092621986" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-xglPqA8b7Do/TWKuhfpguqI/AAAAAAAABm8/ao5JAM57cgs/s320/carro3.jpg" /></a><br /><br /><div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-on4YkbSaBOA/TWKuhOZPY4I/AAAAAAAABm0/QlzvjIdugt4/s1600/carroroda.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576211174460973954" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-on4YkbSaBOA/TWKuhOZPY4I/AAAAAAAABm0/QlzvjIdugt4/s320/carroroda.jpg" /></a><br /><br /><br /></div><div><a href="http://3.bp.blogspot.com/-TOoezBMqenE/TWKug-szWRI/AAAAAAAABms/IJX2txa2MeM/s1600/carroegipci.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576211170248055058" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-TOoezBMqenE/TWKug-szWRI/AAAAAAAABms/IJX2txa2MeM/s320/carroegipci.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/-1P40RNnE754/TWKuggsvSHI/AAAAAAAABmk/b-NVoXwYK9c/s1600/carro1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 249px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576211162194724978" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-1P40RNnE754/TWKuggsvSHI/AAAAAAAABmk/b-NVoXwYK9c/s320/carro1.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div align="justify">La paraula <span style="color:#ff0000;">carro </span><span style="color:#000000;">ve del llatí " </span><span style="color:#000099;">carrus " : </span><span style="color:#000000;">una carcassa amb rodes i sense vaus per transportar persones o objectes. Tres són les parts fonementals d'un carro : les <strong>rodes </strong>,que són el elements més dificils d'elaborar o construir; les <strong>barres </strong>sobre les quals s'hi amarran els animals , i la <strong>caixa </strong>, destinada a acollir la càrrega.</span></div><div></div><div align="justify">L'invent del carro fou el resultat de l'aplicació dels coneixements de la tracció animal ( última fotografia) lligar amb la descoberta de la <strong>roda </strong>( tercera fotografia). Els documents més antics en donen fe vers el 3.000 a.C a la ciua¡tat d'Ur ( Mesopotàmia), i temps després a Egipte. A Catalunya els primers carros coneguts són d'època ibèrica, i l'ús com a sistema de transport es generaltzà durant la romanització. Els carros es transformaren en plataformes mòbils des de les quals es podien llançar javelines, llançes contra l'enemic, i permetien desplaçar els exèrcits de manera més ràpida, eficaç i unitaria. És a dir, van esdevenir armes de guerra ( penúltima fotografia ).</div><div align="justify"></div><div align="justify">El <span style="color:#ff0000;">carro </span><span style="color:#000000;">ha estat el mitjà de </span><span style="color:#000099;">transport per excel.lència </span><span style="color:#000000;">durant segles i segles. Per treballar al camp, per mercadejar, com a diligència. L'ús del carro va fer canviar el disseny de les cases per tal que s'hi pogués maniobrar a dins : entrades amples, contoneres per protegir les parets, rails...fins i tot els carrers dels pobles estaven configurats i pensats perquè el pas dels carrors no provoqués inconvenients.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">El <span style="color:#ff0000;">carro </span><span style="color:#000000;">com he dit es compon bàsicament de tres peçes : una <strong>empostissada </strong>horitzontal , amb barres o sense ; <strong>dos braços </strong>per enganxar els animals de tir i les <strong>rodes. </strong>Aquestes , especialment, són de complicada manufactura i abans de curbar la fusta, normalment d'alzina, s'havia d'assecar com a mínim durant un any. L'operació més complicada, però, era la de consolidar el cèrcol de ferro amb la fusta de la roda ( primera fotografia ).</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">El carro més usat ha estat sempre el <em>carro d'escales </em>. Altres carros , més especialitzats són el de <em>torn </em>( preparats per traginar botes i bocois ); de <em>trabuc </em>( per a transport de terra, fems, runes... amb bolquet per descarregar ), i les <em>tartanes i diligencies</em>, pensats per dur persones. El carro en l'antiguitat era considerat com un luxe, el qual només s'atorgava als faraons i als magistrats. Un vehícle molt utilitzat en èpoques passades que, a més de servir per a transportar l'home i les seves eines al lloc de treball, li ha servit en el dies de festa com a únic mitjà de transportar families, amics a indrets de descans i divertiment.</div><div align="justify"> </div><div align="justify">Aquest vehícle de tracció animal per a transportar càrrega, que consisteix en una <span style="color:#ff0000;">caixa ,</span><span style="color:#000000;">amb baranes o sense, proveït d'una </span><span style="color:#ff0000;"> perxa o dues vaus </span><span style="color:#000000;">on van enganxats els animals i d'un </span><span style="color:#ff0000;"> fusell </span><span style="color:#000000;"> fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues </span><span style="color:#ff0000;">rodes. </span><span style="color:#000000;">La part destinada a la càrrega -es constituïda per la <strong>caixa </strong>formada per braços mestres units als extrems pels capçals anterior i posterior, d'un marc proveït de baranes. La caixa va articulada damunt una ewstructura rígida que permet de bolcar la càrrega per la </span><span style="color:#ff0000;">saga </span><span style="color:#000000;">tot rerirant una barra ( </span><span style="color:#ff0000;">matràs</span><span style="color:#000000;"> ) que uneix ambdues estructures mitjançant unes </span><span style="color:#ff0000;"> dolles.</span><span style="color:#000000;"> Damunt de les mànegeres van muntades les </span><span style="color:#ff0000;">rodes , </span><span style="color:#000000;">aquestes consisteixen en un encorbat fet amb peçes de fusta, dites </span><span style="color:#ff0000;"> corbes, </span><span style="color:#000000;">recobertes d'una llanda de ferro o cèrcol fixada per calatge en calent i collada, que és al botó per mitjà de raigs ( generalment 16 ) de fusta col.locats, en la disposició anomenada </span><span style="color:#ff0000;"> broquer, </span><span style="color:#000000;">amb inclinació cap endins per l'extrem del botó, al centre del qual hi ha la </span><span style="color:#ff0000;">boixa de ferro, </span><span style="color:#000000;">que actua de coixinet de fricció, untat amb sèu per tal de facilitar-ne el gir damunt la mànega del fusell; una </span><span style="color:#ff0000;">clavilla </span><span style="color:#000000;">que travessa el fusell o un dau collat a la mànega evita que pogui sortir la roda.</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">Accessoris del Carro. </span><span style="color:#000099;">La vela de lona, </span><span style="color:#000000;">antigament de cànem i sovint decorada amb trossos de cuir, que és muntada damunt les baranes per mitjà d'un barnillatge de fusta; </span><span style="color:#000099;">les estaques </span><span style="color:#000000;">que són muntades damunt les baranes per tal d'augmentar l'altura de ka càrrega; </span><span style="color:#000099;">el fre , </span><span style="color:#000000;">que consisteix en una peça de fusta anomenada </span><span style="color:#ff0000;">soc , </span><span style="color:#000000;">que per mitjà d'una barta i un joc d'engranatges és aplicada per la seva cara corba damunt la llanda de la roda per tal d'impedir-li el gir; </span><span style="color:#000099;">descansos </span><span style="color:#000000;"> que són barres articulades als braços mestres amb el quals és apuntalat al carro per mantenir -lo horizontal en les operacions de càrrega i descàrrega o quan els abimals no hi són emganxats.</span></div></div>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-38076377350910303542011-02-21T10:12:00.001-08:002011-02-21T10:13:07.280-08:00EL CARROEladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-33349808033998562152010-09-06T14:06:00.000-07:002010-09-06T15:23:26.555-07:00ALBARDA<a href="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TIVbm9X-WvI/AAAAAAAABCM/BetfSyT23vg/s1600/albarda1.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 250px; FLOAT: right; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5513914043653315314" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TIVbm9X-WvI/AAAAAAAABCM/BetfSyT23vg/s320/albarda1.jpg" /></a><br /><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TIVYZy8DSAI/AAAAAAAABCA/m32R60XPyeY/s1600/albarda.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 221px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5513910518978660354" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TIVYZy8DSAI/AAAAAAAABCA/m32R60XPyeY/s320/albarda.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TIVYZp2vqLI/AAAAAAAABB4/b5H-za0JNGE/s1600/albarda3.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5513910516540483762" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TIVYZp2vqLI/AAAAAAAABB4/b5H-za0JNGE/s320/albarda3.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TIVYZfMSz8I/AAAAAAAABBw/zjrepe4Or_g/s1600/albardaaiguaderes.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 225px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5513910513678077890" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TIVYZfMSz8I/AAAAAAAABBw/zjrepe4Or_g/s320/albardaaiguaderes.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify">L' <span style="color:#ff0000;">albarda </span><span style="color:#000000;">és l'aparell per carregar damunt dels animals de peu rodó ( mules, rucs, cavalls..) que consisteix principalment de dos grans coixins que s'adapten als costats del llom de l'animal i sobre el qual es col.loquen les sàrries. Deixant buit el mig per tal que la cárrega no malmeti l'animal.</span></div><br /><br /><br /><div align="justify">L'<span style="color:#ff0000;">albarda </span><span style="color:#000000;">és subjectada mitjançant la <strong>cingla </strong>que rodeja el ventre de la cavallereia , i a vegades també mitjançant el <strong>pitral </strong>i la <strong>rebasta </strong>, brides amples de corretja que la fixan en sentit longitudinal. L'albarda necessita estabilitat per això no deu girar baix el ventre de l'animal.</span></div><br />Dita paraula procedeix de l'arab( <strong>al.b`da'ah = fitxar ). </strong>Existeix un poble amb el mateix nom ( un topònim ), que podria fer referència a una planta , el albardire , utilizat com espart per a realitzat cordons, llacços, lligams...<br /><br /><span style="color:#000099;">MOTS. " </span><span style="color:#ff0000;">Qui no pot pegar al ruc, pega a l'albarda ". </span><span style="color:#000000;">El que no s'atraveix o no pot venjar-se d'un i pega al veí.</span><br /><span style="color:#ff0000;">" És un cavall sense brida ni albarda ". </span><span style="color:#000000;">Un hombre molt perillós.</span><br /><span style="color:#ff0000;">" El qui matina menja pexuga i el que tarda li penjant l'Albarda ". </span><span style="color:#000000;">Procura l'aliment de bon matí perquè pot qudar-te sense.</span><br /><span style="color:#ff0000;">" Albarda sobre albarda ". </span><span style="color:#000000;">Imposar un nou gravament a qui està petint un.</span><br /><span style="color:#ff0000;">" Ara plouen albardes ". </span><span style="color:#000000;">Quan sofrim quelcom que no podem suportar.</span><br /><br /><span style="color:#330033;">SENTIT FIGURAT.</span><br /><span style="color:#330033;"></span><br /><span style="color:#330033;"></span><span style="color:#ff0000;">" D'on ve el ruc , vindrà l'albarda ". </span><span style="color:#000000;">Causa i efecte.</span><br /><span style="color:#ff0000;">" Sols li falta l'albarda ". </span><span style="color:#000000;">Una persona cabotenca o toixarruda.</span><br /><span style="color:#ff0000;">" No em deixaré posar l'albarda ". </span><span style="color:#000000;">No admetre certes coses.</span><br /><span style="color:#ff0000;">" De quan perlaven les albardes ". </span><span style="color:#000000;">Alusió a temps antics com desconeguts.</span><br /><span style="color:#ff0000;">" Donar un cop de albarda ". </span><span style="color:#000000;">Treure's de damunt violentament una càrrega.</span>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-49027228117143101332010-08-27T14:29:00.000-07:002010-08-28T07:15:41.855-07:00AIXADÓ ( MAGALL ) i ARPIOTS<a href="http://2.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/THgvsMK_pjI/AAAAAAAABBc/_NHWq6KSRAE/s1600/pages.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 316px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5510206580315891250" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/THgvsMK_pjI/AAAAAAAABBc/_NHWq6KSRAE/s320/pages.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/THgvro8FulI/AAAAAAAABBU/vv1_qz14YzI/s1600/magall.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 317px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5510206570858134098" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/THgvro8FulI/AAAAAAAABBU/vv1_qz14YzI/s320/magall.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/THgvrKl8XTI/AAAAAAAABBM/Jva88MbnO7o/s1600/aixedosegona.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 241px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5510206562712182066" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/THgvrKl8XTI/AAAAAAAABBM/Jva88MbnO7o/s320/aixedosegona.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/THgvqlQLoCI/AAAAAAAABBE/XLR3RATUpdM/s1600/arpiots.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 162px; FLOAT: left; HEIGHT: 226px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5510206552688795682" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/THgvqlQLoCI/AAAAAAAABBE/XLR3RATUpdM/s320/arpiots.jpg" /></a><br /><br /><br /><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"> </p><p align="justify"> </p><p align="justify"> </p><p align="justify"> </p><p align="justify"> </p><p align="justify"> </p><p align="justify">L'aixadó <span style="color:#000000;">també anomenat </span><span style="color:#ff0000;">magall </span><span style="color:#000000;">es l'eina característica per esporgar els avellaners de les vergues o brots de la soca ( veure penúltima fotografia després del xerrac). Un eina semblant a una aixada estreta , el ferro de la qual té per una banda tall horizontal i per l'altre escarpell. </span></p><br /><div align="justify">En temps dels ibers el aixadó ( <strong>magall ) </strong>ja formava part del conjunt d'eines agrícoles que s'usaven per guanyar terreny al bosc i netejar i acondicionar el terrenys. </div><p>Crec molt acertada i digna de cionsideració l'etimologia donada per Mistral de magall dient que'l mot prové del grec " màkella " ( aixada curta ) , introduïda a la Provença per la colònia grega de Marsella i després per les feines de la verema haver-se estés a la Champagne i a les terres nord de Catalunya.</p><p align="justify">En sentit figurat <span style="color:#ff0000;">magall </span><span style="color:#000000;">es una persona molt rústica o grossera. I el mot significa : disbarat, bestiesa, atzagaida i grossería. En castellá s'anomena " escardillo ". També reb el nom de magall un ocell ( cypselus alpinus ) ( vencejo ) de cos afusat, potes curtes i ales llargues en forma de falç , la vida del qual transcorre en gran part a l'aire, on caça , s'aclopa, canta amb un xiscle agut i reposa tot volant.</span></p><p align="justify">I l'última fotografia correspon als <span style="color:#ff0000;">arpiots </span><span style="color:#000000;">que es una eina en forma de càvec , la part anterior serveix per tallar i la posterior amb la fulla dividida en dues llargues per escadar, entrecavar i desterrosar la terra. </span></p><p align="justify">I la primera fotografia es la d'un pagés amb la barratina , prototipus del nostre país i de tot el mon rural. Un sonet fet per Pere Vives i Sarri " <span style="color:#ff0000;">Migdiada del pagés " :</span></p><p align="justify"><span style="color:#ff0000;"></span><span style="color:#6666cc;">L'0mbra acull el pagés ran la cabana./ La mà ha deixat l'arada i el magall,/ i l'àpat congtuent i un vi de tall,/ fan perfecta la son que el cos demana.</span></p><p align="justify"><span style="color:#6666cc;">És l'hota que al silenci hi ha galvanas/ i el vol del dia no té amagatall,/ que es dorm la rabosa i calla el gall,/ l'aire pesa i s'esberla la magrana.</span></p><p align="justify"><span style="color:#6666cc;">Només el ca fidel li fa costat,/ sol al terreny amb cura treballa,/ i el vinyar desbrossat a torns de rella.</span></p><p align="justify"><span style="color:#6666cc;">Dorm camperol el teu gunyat repós, el raim creix, l'ametlla agafa cos,/ el sol més alt fa fresca la canella.</span></p><p align="justify"><span style="color:#6666cc;"></span></p>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-88796903908578212922010-08-06T07:44:00.000-07:002010-08-06T14:11:15.498-07:00LA FALÇ<a href="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwmJGWgpUI/AAAAAAAAA-g/QybvdLHdQ94/s1600/arr%C3%B3s.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 247px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502314782505608514" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwmJGWgpUI/AAAAAAAAA-g/QybvdLHdQ94/s320/arr%C3%B3s.jpg" /></a><br /><div><a href="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwmI66f9YI/AAAAAAAAA-Y/3D_uTPl2XOw/s1600/siega.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 234px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502314779435332994" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwmI66f9YI/AAAAAAAAA-Y/3D_uTPl2XOw/s320/siega.jpg" /></a><br /><br /><div><a href="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwmIyV5fHI/AAAAAAAAA-Q/MsueGMiiVdo/s1600/segadorsh.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 268px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502314777134333042" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwmIyV5fHI/AAAAAAAAA-Q/MsueGMiiVdo/s320/segadorsh.jpg" /></a><br /><br /><br /><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwmIQbuXfI/AAAAAAAAA-I/uTPXNh8El4E/s1600/soquetaperlama.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 251px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502314768031964658" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwmIQbuXfI/AAAAAAAAA-I/uTPXNh8El4E/s320/soquetaperlama.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><div><a href="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwgSpussjI/AAAAAAAAA9Y/bzr94KhDouQ/s1600/fal%C3%A7.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 214px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5502308349551358514" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/TFwgSpussjI/AAAAAAAAA9Y/bzr94KhDouQ/s320/fal%C3%A7.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">La FALC </span><span style="color:#000000;">es una herramienta agrícola hecha de hierro en aleación de cobre que la hace resistentes a la humedad . Es similar a la </span><span style="color:#000099;">guadaña </span><span style="color:#000000;">pero mucho más pequeña , lo que permite utilizarlo con una sola mano , liberando la otra para poder coger el segado .</span></div><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify">Consiste en una lámina curvada de metal con la parte interna afilada y provista de un mango corto del mismo material o de madera para poder dirigirla . Su principal uso , durante siglos , fue el segar hierba , forrajes o cereales ( trigo , cebada , arroz ... ) de forma manual . Su mecanismo de acción comprende capturar los tallos de los cereales abrazándola con la curvatura y segar ellos deslizante con la parte cortante .( L'última fotografia correspon a tres formes de falçs).</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Per evitar ferides a la mà que no acciona l'eina, el segadors portaven una mena d'esclop o soqueta de fusta ( veure penúltima foto ) a l'altra mè que la protegia del tall de la falc. També les cames anaven protegides d'una manera semblant.</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Fins a la invenció de la collidora mecànica , l'ús de la falç estava molt estès a tota la població agrícola, de manera que sovint era emprada com a arma de defensa o d'atac en els exèrcits reclutats durant l'edat mitjana.</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">En la mitología clàssica , es diu que <strong>Cronos </strong>( el déu del Temps ) va castrar al seu pare <strong>Urà </strong>amb una falç de pedrenyal. En els avalots del CORPUS DE SANG ( veure dibuix adient ) se suposa que els segadors catalans brandaven principalment falçs i per aixó aquesta eina ha esdenvingut símbol de reivindicació i com a tal consta en l'himne nacional de Catalunya : </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#000099;">Catalunya , triomfant, tornarà a ser rica i plena ! Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superva !, Bon cop de falç , bon cop de falç, defensors de la terra.</span></div><div align="justify"><span style="color:#000099;">Ara és hora segadors, ara és hora d'estar alerta!. Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines !. Bon cop de falç..........</span></div><div align="justify"><span style="color:#000099;">Que tremoli l'enemic , en veient la nostra ensenya !. Com fer caure espigues d¡or quan convé seguem cadenes!. Bon cop de falç......... </span></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><span style="color:#000000;">Però aquest no es el cant original dels Segadors sinò una adaptació feta l'ant 1.878.</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"><span style="color:#000099;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#000099;"></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#000099;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#000000;">Donada la seva importància en el món agrícola la <strong>falç </strong>ha passat a ser un símbol de treball i de la unió dels camperrols, apareixent freqüentement en escut d'armes, simbología maçònica i en símbol comunista de la falç i el martell arreu del mont.</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">Pel juny , la falç al puny. </span><span style="color:#000000;">A finals de juny el blat i altres cereals eren segats amb la falç , l'esclop i el barret de palla ( la segona fotografia correspon a un grup de segadors).Les garbes siluetejaven en el camps i el seu color groc enlluernava. Els homes i dones amb barret de palla, ulleres i un mocador a la cara, talment com siu fossin bandolers. <strong>Si no vols pols no vaigis a l'era.</strong> Amb les forques amuntegaven la palla per a fer el paller que normalment tenia una figura molt típica.</span></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">Amb la falç a la mà i l'aigua als genolls . </span><span style="color:#000000;">Era una feina molt dura segar l'arrós amb la falç ( veure la primera fotografia). Calia anar ben preparat. Un cop l'arrós era tallat amb la falç ( amb l'aigua i fang fins als genolls) es recollia en unes garbes i es transportava amb un tiràs ( una mena de trineu ) tirat per un matxo o un cavall. Ho poso en homenatge als homes i dones de les Terres de l'Ebre.</span></div><br /><br /><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><br /><br /><div align="justify"></div></div></div></div></div>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-90493644165244188532010-01-23T05:19:00.000-08:002010-02-10T00:44:10.256-08:00ARBOLI : Poble d'altura<a href="http://4.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S1r4_-VA6PI/AAAAAAAAAnM/AcKDBYni9yE/s1600-h/ermitastpau.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 187px; DISPLAY: block; HEIGHT: 288px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5429926078695139570" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S1r4_-VA6PI/AAAAAAAAAnM/AcKDBYni9yE/s320/ermitastpau.jpg" /></a> <a href="http://4.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S1r4_lNBNGI/AAAAAAAAAnE/NiSxDJYUNqA/s1600-h/arboli3.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5429926071950718050" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S1r4_lNBNGI/AAAAAAAAAnE/NiSxDJYUNqA/s320/arboli3.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S1r4_Xxzc-I/AAAAAAAAAm0/rrvNTsIV94s/s1600-h/arboli.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 248px; DISPLAY: block; HEIGHT: 164px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5429926068346909666" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S1r4_Xxzc-I/AAAAAAAAAm0/rrvNTsIV94s/s320/arboli.jpg" /></a> ARBOLI es l'últim poble del Baix Camp , situat al extrem oest, fronterís ja amb el Priorat. Té una altitud de 714 m., el seu terme ocupa una superficie de 20,77 Km2, la població es de 132 habitants i la densitat es de 5,39 hab/ Km 2. Està enclavat en un replà dintre de la Serra de Prades. El seus habitants s'anomenen " <strong>arbolinencs </strong>".Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-31377888174010822672010-01-16T15:22:00.000-08:002010-02-10T00:45:29.811-08:00LA DALLA<a href="http://4.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S1JKkdiW84I/AAAAAAAAAmg/MIDyt5wVjwk/s1600-h/dalla.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 226px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5427482491199353730" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S1JKkdiW84I/AAAAAAAAAmg/MIDyt5wVjwk/s320/dalla.jpg" /></a><br /><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">LA DALLA </span><span style="color:#000000;">és una eina agrícola que consisteix en una fulla d'acer , d'uns quatre o cinc pams de llargària, lleugerament corbada i molt afilada. Al anar a ran de terra necessita un mànec per agafar-la ( d'uns 170 cm ) fet abans de fusta i actualment també d'altres materials metàlics o plàstics. La làmina metàl.lica menys corbada que la falç però mes ampla i llarga , fins a 80 cm. normalment ( La fotografia ho mostra amb perfecció ).</span><br /></div><br /><br /><div align="justify">La Dalla no va aparèixer a Europa fins els segles XII - XIII i va substituir la <span style="color:#ff0000;">falç </span><span style="color:#000000;">en alguns casos. Actualment la seva feina la fan màquines accionades amb motor ( les desbrossadores ). És una eina que utilitza la pagesia per estassar l'herba que es dóna als animals com farratge.</span></div><br /><div align="justify">La <span style="color:#ff0000;">dallada o sega de l'herba farratgera </span><span style="color:#000000;">és una tasca fonamental en el cicle de les feines agrícoles. Amb l'ajuda de la dalla, els pagesos i ramaders tallan l'herba que creix pels prats amb l'objectiu d'alimentar el bestiar. L'herba del prat, la que no es sembra sinó que creix salvatgement, té el seu propi cicle natural que, tot i que depén molt de les pluges, permet fer fins a tres dallades anuals. El primer dall es va a finals de maig- principis de juny; el segon a finals de juliol - principis d'agost i el tercer al setembre. Tota l'herba dallada es emmagatzemada i utilitzada com a farratge per alimentar el bestiar durant la resta de l'any.</span></div><br /><div align="justify">La técnica de dallar , no és tan fàcil com sembla, és molt depurada i té els seus secrets. El mànec que surt del mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar, es fonamental ( qui no el sap manegar mai serà un bon dallador ). A més existeixen técniques complementaries com es pica la dalla amb el martell i l'enclusa i com s'esmola el tall amb la pedra foguera.</div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Posaré uns petits refranys : </span><span style="color:#009900;">La Dalla, pel que l'afines talla. La Dalla, segons el que menja, talla. Entre blat i palla, con més n'hi ha, més se'n dalla. Quan el blat rosseja, la dalla neteja. Cap pagés dalla el blat quan plou.</span></div><span style="color:#009900;"></span><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">En el País Basc la dallada , anomenada " </span><span style="color:#ff6600;">segalaritza </span><span style="color:#000000;">" s'ha convertit en un dels esports rurals més actius i populars. A diferència de la catalana és molt competitiva i els concursos, que s'efectuen amb dalles especials, consisteixen en veure qui aconsegueix , en menys temps, segar més herba. A Catalunya solament existeix un Concurs de Dalla i es fa durant el mes de juny, al Prat de la Font de la Clatera, a Els Hostalets d'en Bas ( Garrotxa), festa que va nèixer l'any 1.999.</span></div><br /><div align="justify">Finalment la dalla ( en castellà guadaña ) és l'emblema de la mort, vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat és un esquelet. " <span style="color:#ff0000;">Al capdevall , a tots ens sega la mateixa dalla "</span><span style="color:#000000;">. Una demostració palesa es la " Dansa de la Mort " de Vergés ( Ampordà ).</span></div>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-30537477789851233712010-01-11T05:36:00.000-08:002010-02-10T00:45:17.488-08:00PEÇES D'UNA POLLEGANA<a href="http://eladihuguet.webcindario.com/aladre.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 440px; DISPLAY: block; HEIGHT: 298px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://eladihuguet.webcindario.com/aladre.jpg" /></a><br /><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">L'arada, aladre o pollegana </span><span style="color:#000000;">es un instrument essencialment d'una peça on va fitxada la rella, i d'un espigó on va lligat o junyit l'animal o animals per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div></div><div align="justify">Hi ha diferents tipus de pollegana : giritaria, de pala fixa, amb paletes, de fusta i de ferro. La <span style="color:#990000;">giratoria </span><span style="color:#000000;">tenia dues pales que giraven sobre un eix i per tant permetia treballar en dos sentits. La de </span><span style="color:#990000;">pala fixa o francesa </span><span style="color:#000000;">tenia la pala entre la barra del timó i la barra de direcció amb el corresponent forcat, funciona en un sol sentit i direcció. I la que tenia a la rella <span style="color:#990000;">dues ales tallants </span><span style="color:#000000;">apta per un treball molt superficial, pràcticament </span>amb l'única missió de netejar l'herba.</span></div><div></div><div align="justify">Les parts principals són : la <span style="color:#ff0000;">corba </span><span style="color:#000000;">: peça de la pollegana que travessa la base ( es de fusta o de ferro ) més o menys corbada, amb la qual dos o un animal són junyits pel cap o pel coll a la pollegana; la </span><span style="color:#ff0000;">dental </span><span style="color:#000000;">peça a on encaixa la rella ; la </span><span style="color:#ff0000;">rella </span><span style="color:#000000;">: peça de ferro, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l'altre , mitjançant el qual es fixada al dental de la pollegana, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi solcs; l'</span><span style="color:#ff0000;">orellera </span><span style="color:#000000;">p</span><span style="color:#000000;">eça de ferro o fusta que, en forma d'aleta , es possa al costat d'una pollegana amb la finalitat d'eixemplar el solcs i on van encaixats els <strong>orellons</strong> que serveixen per tombar la terra remoguda per la rella; l'</span><span style="color:#ff0000;">esteva </span><span style="color:#000000;">: peça curta i posterior de la pollegana , sobre la qual el llaurador s'aferra per conrear la terra; la </span><span style="color:#ff0000;">corba i el jou </span><span style="color:#000000;">són la meteixa cosa; la </span><span style="color:#ff0000;">tinella </span><span style="color:#000000;">: peça que enganxada al dental i a la cameta fa de contrafort i finalment el </span><span style="color:#ff0000;">tascó </span><span style="color:#000000;">: peça en forma de falca per a pressionar a l'esteva amb la reixa entre les anelles que subjecten el timó i la cameta.</span></div><div></div><div align="justify">Mireu el que escrivia Virgil en el llibre " GEORGUIGUES " : " <span style="color:#009900;">Sense triga, es pren dins els boscos un om que es força amb volència a vinclar-se per fer-ne una </span><span style="color:#990000;">cameta </span><span style="color:#009900;">i se li imprimeix la forma d'una </span><span style="color:#990000;">arada corba </span><span style="color:#009900;">; se li ajusta, pel costat de </span><span style="color:#cc0000;">la rella, un timó </span><span style="color:#009900;">que ateny vuit peus de llargària </span><span style="color:#000000;">( uns 2,60 m. ), </span><span style="color:#cc0000;">dues orelles i un dental </span><span style="color:#009900;">de doble esquena. Es talla també, abans, per al </span><span style="color:#cc0000;">jou </span><span style="color:#009900;">, un tell lleuger i un faig alterós per a l' </span><span style="color:#cc0000;">esteva. </span><span style="color:#000000;">"</span><span style="color:#000000;"> Com podeu percebir res no s'escriu sota el sol. Tots en certa forma som uns copiadors.</span></div><div></div><div>Acabaré amb tres refrans <span style="color:#000066;">:</span></div><div><span style="color:#000066;">Amb una pollegana vories si'ls faria rectes els solcs.</span></div><div><span style="color:#000066;">Qui no llaura en dur ni moll, tot l'any va amb el sac al coll.</span></div><div><span style="color:#000066;">Cunyats i relles de forcats , sols són bons ben soterrats.</span></div>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-39471797977101463572010-01-10T12:34:00.000-08:002010-02-10T00:45:03.536-08:00POLLEGANA<a href="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S0o7MnLoxzI/AAAAAAAAAmI/khk01Du5TCs/s1600-h/pollegana.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 210px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5425213788983445298" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/S0o7MnLoxzI/AAAAAAAAAmI/khk01Du5TCs/s320/pollegana.jpg" /></a><br /><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">La Pollegana </span><span style="color:#000000;">es una arreu moderna o de pala en la qual el grup d'atracció és un </span><span style="color:#993300;">forcat. </span><span style="color:#000000;">Es una eina utilitzada per a llaurar la terra a través d'obrir-hi solcs, normalment per condicionar-la millor per a la sembra o per treure herbes i la crosta de la terrra perquè s'ha oxigeni.</span></div><div></div><div align="justify">Les primeres <span style="color:#ff0000;">polleganes </span><span style="color:#000000;">eren fetes completament de fusta amb tracció humana ( com la de la fotografia). Al domesticar el bous permeté comptar amb llur força de tracció per llaurar. </span><span style="color:#000066;">L'arada romana </span><span style="color:#000000;">estava composta per una part davantera que era la que estirava l'animal, onomenada </span><span style="color:#990000;">timó, </span><span style="color:#000000;">peça que estava enllaçada amb la </span><span style="color:#cc0000;">cameta </span><span style="color:#000000;">i aquesta s'unia amb la base de la </span><span style="color:#cc0000;">rella </span><span style="color:#000000;">mitjançant una </span><span style="color:#cc0000;">felera </span><span style="color:#000000;">per aproximadament la meitat de la cameta i per la punta amb el </span><span style="color:#cc0000;">dentall.</span></div><div><span style="color:#cc0000;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#000000;">La rella era la part que servia per llaurar, enfontsant-se a dintre la terra, tot i que no seria de ferro fins al segle IX. La pollegana de ferro va permetre fer solcs més profunds, airejant més bé la terra i millorant la retenció d'humitat. Finalment </span><span style="color:#cc0000;">l'esteva </span><span style="color:#000000;">servia al pagés per dominar la pollegana, havent de fer força cap amunt per enfonsar la rella.</span></div><div></div><div align="justify">L'<span style="color:#ff0000;">arada amb camatimó </span><span style="color:#000000;">era un eina imprescindible de llaurar amb que aparellaven a </span><span style="color:#000066;">dos animals de tir, </span><span style="color:#000000;">que anaven units per el </span><span style="color:#cc0000;">jou. </span><span style="color:#000000;">La barra central entre els dos animals es el </span><span style="color:#ff0000;">camatimó, </span><span style="color:#000000;">que trasllada la força de tir dels animals a la pollegana que subjecta i dirigeix el llaurador. Normalment esta construit amb una sola barra d'un sol tronc, de fusta de pi blanc. Va èsser un instrument imprescindible per a poder viure i progresar la gent dels pobles durant segles.</span></div><div></div><div align="justify">L'<span style="color:#ff0000;">arada amb forcat </span><span style="color:#000000;">compleix la mateixa funció que el camatimó, però el seu diseny es molt més modern i l'adaptabilitat es diferent, es de força inferior. Els forcats es fabricaven en fusta de lladoner , una fusta molt mal.leable que calentant-la al foc permetia encorvar amb certa facilitat fins a conseguir fer, amb molta destressa, la típica forma curvilínea de les dues barres del forcat, adaptat per utilitzar-lo amb </span><span style="color:#000099;">un sol animal de tir, </span><span style="color:#000000;">i va acoplat a un aladre o vermet de ferro per poder canviar els diversos tipos de pales. S'ha utilitzat en terres de terra flonja o de regadiu. En propietat aquesta es la que s'anomena </span><span style="color:#ff0000;">pollegana.</span></div>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5642654326953611906.post-14886763398781310322009-12-29T07:50:00.000-08:002010-02-10T00:44:50.852-08:00L'AIXADA<a href="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/SzollQbp7iI/AAAAAAAAAgw/Gey80IAQv4k/s1600-h/aixada.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 225px; DISPLAY: block; HEIGHT: 301px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420686423490162210" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_NclO40AwYRo/SzollQbp7iI/AAAAAAAAAgw/Gey80IAQv4k/s320/aixada.jpg" /></a><br /><div align="justify">Un viatge al passat per conèixer les eines, els arreus agrícoles i bestiar que utilitzaven els nostres pagesos en els segles XVIII, XIX i XX. Totes les eines tenien que ser ben esmolades i preparades per al seu us. Hi havia una eina per a cada cosa i calia emprar-la per allò que servia.</div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div align="justify">Començaré per l' <span style="color:#330033;">AIXADA. És una eina per cavar la terra formada per una planxa de ferro acerat, més o menysc plana o corbada amb un mànec de fuste d'uns 60 cm.( cinc pams) formant amb aquest un angle agut. Ës emprada en terrenys tenaços on és difícil de treballar amb altres eines, com ara la pala i la fanga. És un eina amb la qual hom pot remoure la terra, descrostar, cavar, colgar i eixarcolar. </span></div><div align="justify"><span style="color:#330033;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#330033;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#330033;">Les </span><span style="color:#ff0000;">aixades de dues puntes </span><span style="color:#000000;">es fan servir en terrenys pedragosos, per cavar avellaners i ceps a l'hivern; per treure els inicis del bosc a les terres cultivades i per fer el terrós de les formigueres i per collir patates. A Vilaplana les anomenem </span><span style="color:#ff0000;">arpiots. </span><span style="color:#000000;">Són eines de ferro amb dos forcons llargas i per l'altra té tall horizontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg de fusta.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#ff0000;"></span></div><div align="justify"><span style="color:#000000;">Les </span><span style="color:#ff6666;">aixades de fulla estreta,</span><span style="color:#000000;"> que nosaltres al Baix Camp les anomenem </span><span style="color:#ff6666;">aixadell </span><span style="color:#000000;">es una aixada petita , de fulla estreta , proveïda a l'altre part de l'ull, d'un tallant o escarpell. Es fan servir per sembrar llegums i verdures, arrancar males herbes removent la terra del costat, calçar les plantes unint terra a la base de les plantes i fer solcs de poca secció.</span></div><div align="justify"></div><div align="justify">I finalment les <span style="color:#ff0000;">aixades acabades en punta </span><span style="color:#000000;">que normalment es diuen </span><span style="color:#ff0000;">pics </span><span style="color:#000000;">es fan servir per fer clots, allà on no penetra l'aixada ampla com ells llocs pedragosos i terrenys de llicorella. Duen un tall o escarpell amb el qual es tallen les arrels de plantes silvestres que van sortin.</span></div>Eladi Huguethttp://www.blogger.com/profile/15455191154782730903noreply@blogger.com0