dissabte, 16 gener de 2010

LA DALLA


LA DALLA és una eina agrícola que consisteix en una fulla d'acer , d'uns quatre o cinc pams de llargària, lleugerament corbada i molt afilada. Al anar a ran de terra necessita un mànec per agafar-la ( d'uns 170 cm ) fet abans de fusta i actualment també d'altres materials metàlics o plàstics. La làmina metàl.lica menys corbada que la falç però mes ampla i llarga , fins a 80 cm. normalment ( La fotografia ho mostra amb perfecció ).


La Dalla no va aparèixer a Europa fins els segles XII - XIII i va substituir la falç en alguns casos. Actualment la seva feina la fan màquines accionades amb motor ( les desbrossadores ). És una eina que utilitza la pagesia per estassar l'herba que es dóna als animals com farratge.

La dallada o sega de l'herba farratgera és una tasca fonamental en el cicle de les feines agrícoles. Amb l'ajuda de la dalla, els pagesos i ramaders tallan l'herba que creix pels prats amb l'objectiu d'alimentar el bestiar. L'herba del prat, la que no es sembra sinó que creix salvatgement, té el seu propi cicle natural que, tot i que depén molt de les pluges, permet fer fins a tres dallades anuals. El primer dall es va a finals de maig- principis de juny; el segon a finals de juliol - principis d'agost i el tercer al setembre. Tota l'herba dallada es emmagatzemada i utilitzada com a farratge per alimentar el bestiar durant la resta de l'any.

La técnica de dallar , no és tan fàcil com sembla, és molt depurada i té els seus secrets. El mànec que surt del mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar, es fonamental ( qui no el sap manegar mai serà un bon dallador ). A més existeixen técniques complementaries com es pica la dalla amb el martell i l'enclusa i com s'esmola el tall amb la pedra foguera.

Posaré uns petits refranys : La Dalla, pel que l'afines talla. La Dalla, segons el que menja, talla. Entre blat i palla, con més n'hi ha, més se'n dalla. Quan el blat rosseja, la dalla neteja. Cap pagés dalla el blat quan plou.

En el País Basc la dallada , anomenada " segalaritza " s'ha convertit en un dels esports rurals més actius i populars. A diferència de la catalana és molt competitiva i els concursos, que s'efectuen amb dalles especials, consisteixen en veure qui aconsegueix , en menys temps, segar més herba. A Catalunya solament existeix un Concurs de Dalla i es fa durant el mes de juny, al Prat de la Font de la Clatera, a Els Hostalets d'en Bas ( Garrotxa), festa que va nèixer l'any 1.999.

Finalment la dalla ( en castellà guadaña ) és l'emblema de la mort, vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat és un esquelet. " Al capdevall , a tots ens sega la mateixa dalla ". Una demostració palesa es la " Dansa de la Mort " de Vergés ( Ampordà ).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada