" Per Santa Caterina ( 25 de novembre ) l'0li és a l'oliva ". Normalment dura fins a Sant Sebastià ( 20 de gener ). Collir olives era una feina molt dura perquè es feia i es fa quan ja el fred es intens. Les mans i les orelles et quedaven gelades. I les branques de les oliveres hi penjaven regalims de gel. L'esmorçar típic era una torrada de pa amb arengada i raïm.
La Borrassa es com una manta o llençol de roba de cànem o de jute que serveix per a plegar les olives, les ametlles, les garrofes.... per a portar faves, mongetes, palla..etc. Es molt atraient l'efecte de les borrasses esteses a terra i sobretot damunt de pedres. Sembla l'escuma que fan les ones de la mar un cop arriben a la sorra de la platja. ( primera fotografia ).
Abans les olives es plegaven de terra ( veure segona fotografia amb indumentària típica i les ungles postisses) avui aquest ofici ja ha desaparegut totalment per bser bsubstituit per les màquines recolectores i bufadores.
Els pagesos estenien unes gran borrasses ( lonas o mallas en espanyol ) per tal que les olives caiguessin al damunt. Aquestes borrasses eren fetes de roba, millor dit, de sacs desfets i cosits, concretament de quatre sacs. La gent en tenia de moltes mides per estendre al entorn de l'olivera o de l'ametller. Més tard varen ser de roba i finalment de polàstic ( com unes malles ).
" Mengéu, mossos, que l'alba va clarejant, poséu en les carretes vergues i bancs, les saques i les borrasses, i avant, avant, que quan arribarem a l'olivar gran dia farà ". A l'hora de collir les olives calia fer caure les que s'han havien resistit al vent o esperare a que madurin prou perquè el vent les faci caure. O mitjançant unes escales collir-les ( veure fotografia ) o batre les oliveres manualment amb una perxa tradicional i, sobretot, mecànicament , fent tremolar les branques per fer caure les olives damunt les borrasses. També cauen fulles , naturalment.
A'estenien les borrasses en el sól on anaven caient les olives madures. Aquests mètode té l'avantatge de tecollit les olives prou netes, només hi ha v algunes fulles o petites branque d'olivera. Antigament , es prescindia de les les borrasses si el sól de l'0liverar estaba net, es va dir, lliure d'herbes i pedres. LLavors s'escombrava fent munts, amb les escombres metàl.liques o de tarama o nes plegaven amb les mans. (veure segona fotografia).
Sistema de batuda. Proveït d'una vara que té una longitud des d'un a tres metres, es 9olpeja les rames de l'árbre procurant que el cop incideixi lateralment a les zones més fructíferes. El fruit caigut ( olives, ametlles, garrofes...) es recull en borrasses esteses al entorn de la soca de l'arbre i que ocupen una superficie superior a la zona de caiguda o degoteix. Aquestes borrasses es pleguen convenientment i desprès s'omplen els cabassos i finalment els sacs ( veure penultima fotografia ).
Ara ja no s'utilitzen les borrrasses sino amb les olives a terra, al voltant de les oliveres, pentinem el negre mantell d'olives amb una màquina recolectora que té un rotor o preferiblement , diversos rotors, per actuar sobre cada costat de l'olivera, proveït d'eix vertical i accionats amb un moviment oscil-lant - vibratori angular. Sota té un dispositiu de recollida i agrupament de les olives, que comprèn un braç tubular que té una embocadura en un dels seus extrems i un conducte interior comunicant amb aquesta embocadura. Per sobre les pintes ( veure quarta fotografia ) amb múltiples dents agafan o fan caure les olives a l'embocadura.
Avui tenim màquines portàtils vibradores que amb un no -res fan caure els fruïts aplicant a una branca o tronc secundari de l'arbre un moviment lineal altern o vibratori. I finalment la màquina bufadora de petites dimensions,auto propulsada, molt lleugera i de gran mobilitat, composta d'un bastidor , un motor de gasolina que proporciona la força motriu, una turbina que produeix i projecte l'aire a pressió per el desplaçament de l'oliva o de l'ametlla i un recollidor- elevador que'ls ptojecta fins al recipient. ( última fotografia ).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada