ALBARDA

L' albarda és l'aparell per carregar damunt dels animals de peu rodó ( mules, rucs, cavalls..) que consisteix principalment de dos grans coixins que s'adapten als costats del llom de l'animal i sobre el qual es col.loquen les sàrries. Deixant buit el mig per tal que la cárrega no malmeti l'animal.

L'albarda és subjectada mitjançant la cingla que rodeja el ventre de la cavallereia , i a vegades també mitjançant el pitral i la rebasta , brides amples de corretja que la fixan en sentit longitudinal. L'albarda necessita estabilitat per això no deu girar baix el ventre de l'animal.

Dita paraula procedeix de l'arab( al.b`da'ah = fitxar ). Existeix un poble amb el mateix nom ( un topònim ), que podria fer referència a una planta , el albardire , utilizat com espart per a realitzat cordons, llacços, lligams...

MOTS. " Qui no pot pegar al ruc, pega a l'albarda ". El que no s'atraveix o no pot venjar-se d'un i pega al veí.
" És un cavall sense brida ni albarda ". Un hombre molt perillós.
" El qui matina menja pexuga i el que tarda li penjant l'Albarda ". Procura l'aliment de bon matí perquè pot qudar-te sense.
" Albarda sobre albarda ". Imposar un nou gravament a qui està petint un.
" Ara plouen albardes ". Quan sofrim quelcom que no podem suportar.

SENTIT FIGURAT.

" D'on ve el ruc , vindrà l'albarda ". Causa i efecte.
" Sols li falta l'albarda ". Una persona cabotenca o toixarruda.
" No em deixaré posar l'albarda ". No admetre certes coses.
" De quan perlaven les albardes ". Alusió a temps antics com desconeguts.
" Donar un cop de albarda ". Treure's de damunt violentament una càrrega.