divendres, 27 d’agost del 2010

AIXADÓ ( MAGALL ) i ARPIOTS





























































L'aixadó també anomenat magall es l'eina característica per esporgar els avellaners de les vergues o brots de la soca ( veure penúltima fotografia després del xerrac). Un eina semblant a una aixada estreta , el ferro de la qual té per una banda tall horizontal i per l'altre escarpell.


En temps dels ibers el aixadó ( magall ) ja formava part del conjunt d'eines agrícoles que s'usaven per guanyar terreny al bosc i netejar i acondicionar el terrenys.

Crec molt acertada i digna de cionsideració l'etimologia donada per Mistral de magall dient que'l mot prové del grec " màkella " ( aixada curta ) , introduïda a la Provença per la colònia grega de Marsella i després per les feines de la verema haver-se estés a la Champagne i a les terres nord de Catalunya.

En sentit figurat magall es una persona molt rústica o grossera. I el mot significa : disbarat, bestiesa, atzagaida i grossería. En castellá s'anomena " escardillo ". També reb el nom de magall un ocell ( cypselus alpinus ) ( vencejo ) de cos afusat, potes curtes i ales llargues en forma de falç , la vida del qual transcorre en gran part a l'aire, on caça , s'aclopa, canta amb un xiscle agut i reposa tot volant.

I l'última fotografia correspon als arpiots que es una eina en forma de càvec , la part anterior serveix per tallar i la posterior amb la fulla dividida en dues llargues per escadar, entrecavar i desterrosar la terra.

I la primera fotografia es la d'un pagés amb la barratina , prototipus del nostre país i de tot el mon rural. Un sonet fet per Pere Vives i Sarri " Migdiada del pagés " :

L'0mbra acull el pagés ran la cabana./ La mà ha deixat l'arada i el magall,/ i l'àpat congtuent i un vi de tall,/ fan perfecta la son que el cos demana.

És l'hota que al silenci hi ha galvanas/ i el vol del dia no té amagatall,/ que es dorm la rabosa i calla el gall,/ l'aire pesa i s'esberla la magrana.

Només el ca fidel li fa costat,/ sol al terreny amb cura treballa,/ i el vinyar desbrossat a torns de rella.

Dorm camperol el teu gunyat repós, el raim creix, l'ametlla agafa cos,/ el sol més alt fa fresca la canella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada