EL CARRO

La paraula carro ve del llatí " carrus " : una carcassa amb rodes i sense vaus per transportar persones o objectes. Tres són les parts fonementals d'un carro : les rodes ,que són el elements més dificils d'elaborar o construir; les barres sobre les quals s'hi amarran els animals , i la caixa , destinada a acollir la càrrega.

L'invent del carro fou el resultat de l'aplicació dels coneixements de la tracció animal ( última fotografia) lligar amb la descoberta de la roda ( tercera fotografia). Els documents més antics en donen fe vers el 3.000 a.C a la ciua¡tat d'Ur ( Mesopotàmia), i temps després a Egipte. A Catalunya els primers carros coneguts són d'època ibèrica, i l'ús com a sistema de transport es generaltzà durant la romanització. Els carros es transformaren en plataformes mòbils des de les quals es podien llançar javelines, llançes contra l'enemic, i permetien desplaçar els exèrcits de manera més ràpida, eficaç i unitaria. És a dir, van esdevenir armes de guerra ( penúltima fotografia ).

El carro ha estat el mitjà de transport per excel.lència durant segles i segles. Per treballar al camp, per mercadejar, com a diligència. L'ús del carro va fer canviar el disseny de les cases per tal que s'hi pogués maniobrar a dins : entrades amples, contoneres per protegir les parets, rails...fins i tot els carrers dels pobles estaven configurats i pensats perquè el pas dels carrors no provoqués inconvenients.

El carro com he dit es compon bàsicament de tres peçes : una empostissada horitzontal , amb barres o sense ; dos braços per enganxar els animals de tir i les rodes. Aquestes , especialment, són de complicada manufactura i abans de curbar la fusta, normalment d'alzina, s'havia d'assecar com a mínim durant un any. L'operació més complicada, però, era la de consolidar el cèrcol de ferro amb la fusta de la roda ( primera fotografia ).

El carro més usat ha estat sempre el carro d'escales . Altres carros , més especialitzats són el de torn ( preparats per traginar botes i bocois ); de trabuc ( per a transport de terra, fems, runes... amb bolquet per descarregar ), i les tartanes i diligencies, pensats per dur persones. El carro en l'antiguitat era considerat com un luxe, el qual només s'atorgava als faraons i als magistrats. Un vehícle molt utilitzat en èpoques passades que, a més de servir per a transportar l'home i les seves eines al lloc de treball, li ha servit en el dies de festa com a únic mitjà de transportar families, amics a indrets de descans i divertiment.

Aquest vehícle de tracció animal per a transportar càrrega, que consisteix en una caixa ,amb baranes o sense, proveït d'una perxa o dues vaus on van enganxats els animals i d'un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes. La part destinada a la càrrega -es constituïda per la caixa formada per braços mestres units als extrems pels capçals anterior i posterior, d'un marc proveït de baranes. La caixa va articulada damunt una ewstructura rígida que permet de bolcar la càrrega per la saga tot rerirant una barra ( matràs ) que uneix ambdues estructures mitjançant unes dolles. Damunt de les mànegeres van muntades les rodes , aquestes consisteixen en un encorbat fet amb peçes de fusta, dites corbes, recobertes d'una llanda de ferro o cèrcol fixada per calatge en calent i collada, que és al botó per mitjà de raigs ( generalment 16 ) de fusta col.locats, en la disposició anomenada broquer, amb inclinació cap endins per l'extrem del botó, al centre del qual hi ha la boixa de ferro, que actua de coixinet de fricció, untat amb sèu per tal de facilitar-ne el gir damunt la mànega del fusell; una clavilla que travessa el fusell o un dau collat a la mànega evita que pogui sortir la roda.

Accessoris del Carro. La vela de lona, antigament de cànem i sovint decorada amb trossos de cuir, que és muntada damunt les baranes per mitjà d'un barnillatge de fusta; les estaques que són muntades damunt les baranes per tal d'augmentar l'altura de ka càrrega; el fre , que consisteix en una peça de fusta anomenada soc , que per mitjà d'una barta i un joc d'engranatges és aplicada per la seva cara corba damunt la llanda de la roda per tal d'impedir-li el gir; descansos que són barres articulades als braços mestres amb el quals és apuntalat al carro per mantenir -lo horizontal en les operacions de càrrega i descàrrega o quan els abimals no hi són emganxats.