La necessitat imperiosa del transport fou el canal de comunicació primogènit més important de les primeres civilitzacions. Tots els camins eren estrets, poc més que corriols en alguns casos. El tragí important de mercaderies entre poblacions calia fer-lo per camins de bast o de ferradura, amb mules i rucs.
Els traginers i les rècues de mules donaven vida als camins.La preparació de la càrrega permitia diverses possibilitats segons les mercaderies. sàrries d'espart per a productes agrócoles i objectes de vidre i ceràmica; arguens per portar feixos de llenya; argadells per portar sacs i càntirs i caixes de fusta per portar aliments o botes i portadores per a liquids.
La SÀRRIA es una espècie de serà més llarg que ample, que normalment s'utilitza per portar la carga d'una cavalleria ( primera i segona fotografia ). Es un recipient molt gros, generalment d'espart, que forma una bossa a cadascún del seus extrems i serveix, posat damunt un animal ( mula, ruc o cavall ) per btransportar cpalla, patates, hortalises, càntirs i gerres...i també per portar tot l'equpatge com els guies de l'Himalaia.
Al damunt de l' albarda s'hi posava la sàrria , un estri de palma o espart que en posar-se damunt l'animal feia com dues bosses que penjaven una cada costat i es subjectava damunt l'albarda amb una corda lligada d'una manera especial que envoltava ruc i sàrria que per molt que es mogués l'animal la sàrria no es movia ni queia mai. Una cosa que s'havia de procurar en carregar era que la càrrega que es posava a les dues bosses fos més o menys equilibrada en pes si no es feia així, a vegades el pobre ruc o mula caminaven tort i algunes vegades , ho he vist tres cops, inclús queien. ( tercera fotografia que correspon a una sàrria moruna on el fill es posat dins d'una de les bosses).
Els ARGUENS eren uns aparells en forma de V a vegades fet amb rames d'arbre ja amb la forma i altres amb dos barrots units per la part baixa units per barrots de dos en dos, quedan separats uns seixanta centímetres, mitjançant unes cordes s'en penjaven dos, un a cada costar del ruc o mula i s'empraven per portar sacs de patates, llenya i feixos d'herba .
Els ARGADELLS eren un estri fet de vimets que formava una plataforma rígida damunt de l'esquena del ruc o mula ; formant part d'aquesta plataforma hi havia com un cove en cada un dels quals ( veure última fotografia ) , normalment quatre , dos a cada costat o excepcionalment sis on es posaven càntirs ( penúltima foto ) , d'una forma adient que s'hi ajustaven exacvtament. A cada càntir hi cabia de vuit a deu litres d'aigua ( després vi i oli ) i era la forma que tenien les cases mencades de pou o cisterna per proveïr-se d'aigua.
Quan la sàrria, els arguens i els argadells estaven plens , llavors quedave una superficie plana damunt dèlls i de l'esquena del animal, allí s'hi continuava posant càrrega si aquesta era lleugera com per exemple herbes, feixos de rames o sacs de palla fins que tot plegar feia més embaslum que el mateix ruc o mula, també portava el estris de traballar el camp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada